Santa Rafaela María va nàixer l’1 de març de 1850 en Pedro Abad (Còrdova). L’any 1874 comença la seua marxa en la vida religiosa, fundant la Congregació de les Esclavas del Sagrado Corazón en 1877. Va morir en 1925 a Roma, on va romandre els últims 32 anys de la seua vida.
Rafaela María va ser una dona enamorada de la vida. Es va sentir estimada especialment per Déu i, malgrat les dificultats que va viure, ho va trobar en tot, i va viure reconciliada i reconciliant. Va saber estimar a cada persona en el que era i encoratjar-la perquè poguera ser el que Déu somiava d’ella. Creia en les persones i en les seues possibilitats.
Rafaela María i les primeres les Esclavas del Sagrado Corazón van comprendre que el cor és el centre de la persona, des d’on esta es forja, per ser la seu de la voluntat i de l’amor. Van intuir que afavorir i cuidar el cor sa és educar perquè la persona cresca lliure, sana i feliç.
Pau VI la va proclamar santa el 23 de gener de 1977.