“Si un xiquet no pot aprendre de la manera que ensenyem, potser hem d’ensenyar-los de la manera que ells aprenen”.
Ignacio Estrada.
Celebrem el Dia Internacional de la Dislèxia per la nostra dedicació, esforç, estudi i acompanyament des de tot l’equip de professors del centre i del departament psicopedagògic que ens orienta i anima.
Un dels trastorns d’aprenentatge més comuns que afecta els #xiquet en edat escolar és la Dislèxia. És per això que el 8 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Dislèxia, per a conscienciar a les persones sobre este trastorn que afecta el 10% de la població mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
La data ha sigut reconeguda oficialment per l’Associació Europea de Dislèxia, proposta per diverses associacions de famílies amb dislèxia.
D’acord amb xifres estimades, els #xiquet dislèxics (amb edats compreses entre els 7 i 9 anys) representen entre el 3 i el 6% de la població infantil, presentant esta condició més en els #xiquet que en les #xiquet.
El contingut curricular del sistema educatiu actual està basat en l’aprenentatge, a través de la lectura, l’escriptura i la memorització, generant marcades condicions de desigualtat en els #xiquet amb dislèxia, a causa de la seua dificultat per a la comprensió i l’aprenentatge.
¿Qué es la dislexia?
La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge d’origen neurobiològic i hereditari que afecta diverses àrees de funcionament, com ara l’acompliment lector i d’escriptura, incidint en el rendiment acadèmic dels xiquets i adolescents en edat escolar, així com l’acompliment laboral en adults.
Els principals trets característics de la dislèxia són els següents:
- Dificultats en la lectura i escriptura, de manera fluida i precisa.
- Dificultats de comprensió.
- Lèxic limitat.
- Deficiències en la memòria de curt termini.
- Dificultats de seguiment visual.
- Dificultats en les nocions espaciotemporals: confusió entre la dreta i l’esquerra, reconéixer els dies de la setmana, mesos, hores.
- Canvi en l’orde de les lletres.
- Dificultats en la coordinació psicomotriu (dispràxia).
- Dificultats amb les matemàtiques (discalcúlia).
- Ortografia deficient.
Existixen tres tipus de dislèxia:
- Dislèxia fonològica: referida a la lectura de paraules que la persona no coneix i canvia.
- Dislèxia superficial: ocorre comunament en #xiquet, relacionat amb el canvi de paraules que no coneixen i tenen dificultat per a llegir.
- Dislèxia mixta o profunda: està relacionada amb dificultats majors en la percepció i lectura de les paraules. És un tipus de dislèxia avançada mitjançant la qual l’individu no pot llegir ni escriure amb facilitat, canviant paraules senzilles per altres diferents.
Este trastorn del neurodesenrotllament genera les següents conseqüències, dificultats i limitacions:
- Deserció escolar.
- Episodis depressius.
- Estrés i ansietat.
- Bullying.
- Baixa autoestima.
- Trastorns alimentosos.
Com podem tractar este trastorn d’aprenentatge?
En l’abordatge, diagnòstic i tractament de la dislèxia es requerix determinar les dificultats específiques en cada pacient amb la intervenció d’un equip multidisciplinari, conformat per neuropsicòlegs, oftalmòlegs, otorrinolaringòlegs, neuròlegs, logopedes, pediatres i especialistes conductuals i del desenrotllament.
És molt important comptar amb el suport familiar per a reforçar la comunicació, la confiança i millorar millorar les habilitats de lectura i escriptura, mitjançant l’aplicació de tècniques educatives específiques, així com les següents recomanacions per a pares i representants de #xiquet i adolescents amb dislèxia:
- Promoure els seus talents i fortaleses, amb manifestacions d’amor, suport i contenció.
- Explicar a les persones que patixen este trastorn que la dislèxia no és un fracàs personal, ni falta d’intel·ligència, sinó un trastorn de l’aprenentatge.
- Procurar espais nets, relaxats i organitzats per a les activitats escolars.
- Procurar una alimentació sana i balancejada.
- Establir un contacte freqüent amb els mestres, a fi de donar suport a les activitats escolars i tasques en la llar.
- Buscar ajuda especialitzada o grups de suport que atenguen dificultats d’aprenentatge similars.
